Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
disgustar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries. S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit! no disgustar una cosa a algú Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta. no disgustar una cosa a [...]
disgustar
|
|
2.
eixalavar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbandir (la roba). Disgustar (un menjar) posant-hi massa aigua. [...]
|
disgustar
1 1 v. tr. [LC] Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries.
1 2 v. intr. pron. [LC] S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit!
2 v. tr. [LC] no disgustar una cosa a algú a ) Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta.
2 v. tr. [LC] no disgustar una cosa a algú b ) per ext. Aquest pentinat no em disgusta, però m'agradava més el que portaves abans.
3 1 v. tr. [LC] Causar un fort desplaer (a algú). La seva conducta em disgusta d'allò més. Aquell casament el disgustà. S'estimava més perdre diners que disgustar els clients.
3 2 v. intr. pron. [LC] Tenir un disgust. Renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora.
3 3 v. intr. pron. [LC] Indisposar-se, enutjar-se, amb algú. Es disgustà amb l'Eugènia. Sovint els dos amics es disgustaven.